Fa uns dies el company Jaume Rius (a la imatge superior durant una estada a Bucarest) em va fer arribar un exemplar del seu llibre:
“50 anys de vivències. La corrupció en el periodisme esportiu.”
He de felicitar-lo pel seu encert quan tracta el tema de la corrupció en el periodisme esportiu. En la meva opinió, tots els periodistes esportius haurien de ser de sortida grans aficionats a l’esport, y com a tals, respectar-lo en la seva essència. La notícia  no hauria mai de desvincular-se de la màxima realitat possible.  Avui dia hi ha pocs que es mullin per aconseguir una notícia fruit d’un treball cara a cara.

Fotògrafs a un camps de futbol als anys 40. Autor desconegut.

Dit això, una vegada més vull defensar el treball dels fotògrafs, que tot i ser indispensables per als mitjans de comunicació, mai han sigut respectats com es mereixien. Tothom vol la millor imatge per a la portada del diari, la gent sovint s’enganxa a un article pel titular o per la fotografia, però tot i això el fotògraf mai té el reconeixement del periodista.

En el seu dia ja ho va dir Joaquin Mir, director del diari esportiu Dicen:

“Un diari sense fotografies no es ven”

Ara, que la fotografia comença a guanyar pes en el  mon cultural, que es recuperen noms oblidats dels primers informadors gràfics i que es parla del Pla Nacional de Fotografia és una realitat, els nostres reporters gràfics, anònims en la majoria dels casos, segueixen lluitant per poder treballar dignament.

Plantada dels fotògrafs al Camp Nou el 23 de maig de 1987

Reclusió dels fotògrafs durant la presentació de Neymar.

by

by