Fa uns dies el company Jaume Rius (a la imatge superior durant una estada a Bucarest) em va fer arribar un exemplar del seu llibre:
“50 anys de vivències. La corrupció en el periodisme esportiu.”
He de felicitar-lo pel seu encert quan tracta el tema de la corrupció en el periodisme esportiu. En la meva opinió, tots els periodistes esportius haurien de ser de sortida grans aficionats a l’esport, y com a tals, respectar-lo en la seva essència. La notícia no hauria mai de desvincular-se de la màxima realitat possible. Avui dia hi ha pocs que es mullin per aconseguir una notícia fruit d’un treball cara a cara.
Dit això, una vegada més vull defensar el treball dels fotògrafs, que tot i ser indispensables per als mitjans de comunicació, mai han sigut respectats com es mereixien. Tothom vol la millor imatge per a la portada del diari, la gent sovint s’enganxa a un article pel titular o per la fotografia, però tot i això el fotògraf mai té el reconeixement del periodista.
En el seu dia ja ho va dir Joaquin Mir, director del diari esportiu Dicen:
“Un diari sense fotografies no es ven”
Ara, que la fotografia comença a guanyar pes en el mon cultural, que es recuperen noms oblidats dels primers informadors gràfics i que es parla del Pla Nacional de Fotografia és una realitat, els nostres reporters gràfics, anònims en la majoria dels casos, segueixen lluitant per poder treballar dignament.









